Ser mestra

Ser mestra és una gran sort per a mí. Però no pels diners ni per les vacances, com ara mateix poden pensar algunes ments sarcàstiques, sinó per poder estar amb els nens i nenes, veure'ls crèixer, ajudar-los a aconseguir fites i a preparar-se pel seu projecte de vida.
Gaudeixo amb els seus progressos i els seus èxits, pateixo amb els seus patiments i quan els veig encallats faig tot el que està a les meves mans per ajudar-los a saltar obstacles.
Moltes dificultats que trobem en el decurs de la nostra carrera com mestres educadors i ensenyants ens venen donades, no per la falta de recursos materials o humans, ni per la pròpia voluntat dels mestres i pares, ni tant sols per la diversitat dels nostres alumnes, la qual cosa és fins i tot molt bona pels propis nens i nenes, però sí per la falta de paciència colectiva, per la intolerància, per la competitivitat i per la lluita per la supervivència en aquesta societat que entre tots hem consentit.
Jo sempre he volgut ser mestra, no professora ni res més. Crec que la paraula mestra implica molta més responsabilitat, parla d'exemple en ella sola. Un mestre creu en els seus alumnes, en les seves capacitats, ajuda a desenvolupar-les, ajuda a que els nens i nenes creixin en competències per a ser persones en la nostra societat. També crec que els mestres podem posar molts granets de sorra per a millorar el mon en que vivim, però no sols, entre tots.
Ser mestre és formar part de la vida, és viure gaudint sempre de la primavera.
No em puc imaginar una font d'alegria més gran que la felicitat dels infants, ni una altra professió més gratificant.